I després de les vacances i d’una arrencada bastant carregada de feina, per fi una mica de temps per dibuixar pel simple plaer de fer-ho. Aquest cop amb tintes i PS, jugant a omplir-ho tot d’ombra (Mignolejant?…). Basat en una foto de Bruno Dayan, una mica gòtic, tot plegat…
Impressionant, com de costum. Particularment m’agrada més el blanc i negre “purs” que el colorejat.
Gràcies Arnau!
Sí, queda maco, però també depen de l’estil d’entintat: aquest dibuix queda millor en B/N, perquè és la massa de negre la que crea el volum. En canvi en dibuixos més aclarits és el color que ho fa… com sempre, hi ha de tot i per tots gustos
Gràcies per passar-te
Ei, Eduard, l’Aleix té una pregunta per a tu: per què els còmics s’escriuen en majúscules o, com diu ell, en lletra de pal? Saps des de quan es fa així? Gràcies
Carai, com sempre els nens posen les preguntes més difícils…
)
Doncs com sempre hi ha de tot, però sí és cert que el tradicional ja des dels primers còmics de començaments del segle XX és que siguin “en lletra de pal”, suposo que per la claredat a l’hora de llegir.
Hi ha autors, però, que utilitzen majúscules i minúscules en funció del què estan dient (diàlegs o textos en off) o fins i tot de qui parla.
La tipografia en el món del còmic és en sí mateixa un art, i jo no en sóc gaire coneixedor, només cal veure que els textos del Comboi en edició francesa els està fent a mà un lletrista de l’editorial, ja que jo no em veig amb cor de fer-ho prou bé (ja n’aprendré, és un tema que haig d’acabar per dominar
Et recomanaria, si et passes per una llibreria, que li donis un cop d’ull a l’ASTERIOS POLYP de David Mazzuchelli. Ha utilitzat per a cada personatge del còmic un tipus diferent de lletra. I n’hi ha molts de personatges! Li pots ensenyar a l’Aleix, a veure què n’opina
Però vols dir que encara tens temps per a dibuixar per plaer? Carai… I a més ho fas bé i tot! Eres bueno, tio, eres bueno…
Caram! Pel que he vist en aquest còmic, no és només el tipus de lletra segons el personatge: també és segons el seu, diguem-ne, estat anímic. I també fa servir uns colors o un tipus de dibuix segons el temps (present, passat, futur) i estat del personatge!
Tot i que si l’Aleix em preguntés de què va, tindria problemes per explicar-li, si de cas no li ensenyaré.
Bea: Gracias, tia…jeje. Home, són dibuixos de warm-up, abans de posar-me amb les pàgines del còmic, mentre (o tot just després) del café del matí
I també serveixen per desintoxicar: aquest dibuix el vaig fer mentre estava amb unes pàgines molt dures del comboi (llegeixi’s Mauthausen…). Necessitava allunyar-me del tema i dibuixar alguna altra cosa!
Arnau: Doncs sí, a nivell de… diguem-li descodificació del llenguatge del còmic, l’Asterios Polyp és una obra mestra. Escolta, et veig molt interessat en el tema
Nova recomanació (per ara que ve nadal…), l’imprescindible “Cómo se hace un cómic” (Understanding comics) de Scott McCloud. No és una lectura simple, veuràs que hi ha molta ciència al darrera, segur que t’agrada.